L'Écho de la Calanque

La barca vella dorm a la sorra, el vent de gregal comença a bufar, i el record de la terra s'esborra mentre m'endanso camí de la mar. Oh, mar blava, bressol de ma vida, on el dolor es torna cançó, porta'm lluny on la llum m'convida, sota l'abric del teu vell horitzó. A la taverna de canya i de fusta, encara s'escolta el ressò del passat, la veu de la gent que treballa i que lluita, i el gust de la sal que el temps ha guardat. Oh, mar blava, bressol de ma vida, on el dolor es torna cançó, porta'm lluny on la llum m'convida, sota l'abric del teu vell horitzó. Adéu, platja estimada, adéu, far de l'esperança... La lluna ja ens avança, la nit ja és començada.